3 – CONEIXEMENT

Continuem esbrinant quina cosa és la lectura i la dimensió espiritual. En l’Evangeli de Joan, Jesús parla als seus deixebles i els diu: Moltes coses tinc encara per a dir-vos, però ara no les podeu suportar. Veiem també altres traduccions de la segona part de la frase: ... però ara us serien una càrrega massa pesada. Encara una altra traducció: ... però ara no les podeu entendre. Jo 16.12. Interpretem que allò que els falta als deixebles per tenir més coneixement no és un nivell més alt de “coeficient intel·lectual” o de més cursos acadèmics, sinó una disponibilitat més gran i un cor més generós per acceptar la Veritat, i per acceptar-la, no a mitges, sinó totalment, sense cap subterfugi o autoengany.  

Entendre i copsar la Veritat que proposa Jesús demana anys de superació del narcisisme i de l’egoisme que ens encadena a la vida fàcil i a l’anar vegetant sense més ambició. 

 

Si volem percebre les coses de l’esperit hem de fer l’esforç de pujar al cim de la “muntanya alta” com ho van fer alguns deixebles del Crist i desitjar viure en un nivell alt de consciència. I aquesta disposició demana coratge: el coratge de ser, i sinceritat a fons, demana superar l’anar fent, la mediocritat, la superficialitat i tot residu d’egoisme.    

En una altra ocasió Jesús es sorprèn d’aquesta falta d’intel·ligència espiritual dels seus propis deixebles: ¿Encara no compreneu ni enteneu? El vostra enteniment està ofuscat! Teniu ulls, però no hi veieu, orelles, però hi sentiu. Mc 8,17-18.   

Han passat molts segles d’aquestes paraules de Jesús i encara avui un gran pensador: Panikkar, ens diu que la pandèmia que pateix el món d’avui és la “superficialitat”. I és que la dimensió espiritual de l’ésser humà, es troba en el “més íntim de la nostra intimitat”, i viure en i des d’aquesta intimitat demana fe i decisió. Dos valors també per redescobrir.

Aquesta incapacitat per entendre les coses de l’esperit també la veiem en Nicodem: fariseu i mestre de la Llei. La conversa que va tenir amb Jesús ho demostra. Jesús li parla del nou naixement... Nicodem no ho entén i Jesús li diu: Tu ets mestre d’Israel i no ho comprens? I és que per comprendre “aquestes coses”, ens cal ser submergits (batejats) en l’aigua i en l’esperit, segons diu el mateix Jesús. No solament en l’aigua. I és que som terra, però també som esperit. A més, l’esperit és el que dóna sentit a la terra.    

Aquesta ignorància del veritable coneixement posa en evidència la incoherència del propi “status” social o religiós, que es creu necessari per fer possible el bé i la presència de l’Etern en el si de la comunitat. Aquest coneixement demana un canvi de mentalitat per a no viure auto-enganyats interessadament; obliga a canviar de manera de pensar i de relacionar-nos amb els altres i de no sentir-nos superiors a ningú. La Veritat destrueix la mentida de les nostres vides. I de tot això no volem ni sentir-ne parlar. Ara bé, el preu d’aquesta actitud, d’afirmació del propi “jo” és la incapacitat de veure i de conèixer el món de l’esperit.

Teilhard de Chardin ens parla de l’actitud decidida de superació que té el veritable creient: Aquell qui en conquistar la Terra ha pretès de sotmetre una mica més la matèria a l’esperit s’ha desfet ja de si mateix ensems que pren possessió de la seva persona. Ha operat un veritable deseiximent aquell qui refusant la llei del mínim esforç, la possessió estàtica de les coses i de les idees, ha avançat coratjosament vers l’eixamplament i sublimació del seu ideal...