5  - CONEIXEMENT

El llenguatge obre i tanca possibilitats. Ens fa descobrir nous horitzons de vida, però també ens lliga a conceptes que ens fan esclaus de determinats aspectes de la realitat que ens impedeixen veure la totalitat de la mateixa Realitat.

Un exemple d’aquesta mirada parcial de la realitat que es pateix com a conseqüència del llenguatge que es fa servir és la religió. S’ha dit que el principal enemic de la religió és la religió, i en part és degut al fet de lligar les consciències als conceptes doctrinals que es fan servir. S’absolutitzen paraules doctrinals i ritus i al mateix temps, es desvaloren altres aspectes de la realitat humana que també formen part de la religió.

Escoltem què ens diu Panikkar sobre la religió: Per religió entenc aquella activitat mitjançant la qual els homes alliberem l’univers, el deslliurem, en participem, l’embellim i el perfeccionem. 

Diguem també algunes paraules sobre el “nostre mite”, el punt fonamental de la nostra religió i de la nostra cultura: Jesús, el Crist, el Fill de l’home.  

 

Pilat digué al jueus: Aquí teniu l’home. Jo 19,5.

Nosaltres a aquest Home l’hem convertit en el Crist. No està malament, però recordem que si ell és el Crist vol dir que també nosaltres som crist. Jesús i nosaltres formem el “Crist total” segons l’expressió de sant Agustí. 

 

Però, recordem també que Jesús s’anomena a si mateix: el Fill de l’home i, això no ho va dir una vegada com de passada, sinó que ho va dir per sempre i per tota l’eternitat. Veiem el següent text: Quan el Fill de l’home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels... Mt 25,31.

Hem lligat la religió només a un aspecte que no comprèn tota la realitat i això dóna peu a  actituds equivocades i a falses opinions sobre la Veritat.  

 

Jesús de Natzaret no ens anul·la, ens representa. Ens fa iguals: Qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans... Jo 14,12. I no oblidem que, en el llenguatge espiritual, les “obres” tenen un sentit més elevat: les obres formen part del qui les fa. Així diu l’Apocalipsi parlant dels creients:... que reposin del seu esforç, perquè les seves obres els acompanyen.  Ap 14,13.

 

L’Encarnació recorda que Déu s’ha fet carn. El qui és la Paraula s’ha fet carn, s’ha fet home, segons diferents traduccions. L’ésser humà és la manifestació del diví.

Per tant, a Déu no l’hem de cercar lluny, ni en un lloc especial. Diu el cant: No busqueu Déu en les estrelles, ni el busqueu en els plecs de la mà. Molt a prop el tens, un xic amagat, ell t’espera en el teu germà.

Déu és a la punta del meu pic, de la meva ploma, del meu pinzell, de la meva agulla, del meu cor, del meu pensament. En virtut de l’Encarnació, no hi ha res de profà a la terra... tot és sagrat... ens recorda Teilhard de Chardin.

En el full que ve parlarem de “la secularitat sagrada”, segons Panikkar.