12 – LA DIMENSIÓ ESPIRITUAL

A més de Teilhard de Chardin que ens ha dit –en l’escrit passat- que l’origen de la nostra vida va més enllà del que podem saber, recordem ara un altre autor que ens parla d’aquest fons vital que s’escapa al nostre control però del qual en rebem la vida... és St. Agustí. Recordem alguns fragments del seu discurs sobre la memòria:

Hi ha tres gèneres de qüestions: si una cosa existeix, quina n’és l’essència, quina n’és la qualitat... retinc ben bé la imatge dels sons que integren aquests mots quan parlen d’aquestes coses, però, les coses mateixes, significades per aquests sons, no les he ateses per cap sentit corporal i no les he vistes enlloc més que dins el meu esperit... 274 Conf.

D’on han entrat en mi, que m’ho diguin elles, si poden...

Gran és la puixança de la memòria i ample i infinit el seu penetral. Qui ha pervingut mai al seu fons? I és, això i tot, una puixança del meu esperit, i pertany a la meva natura, però jo mateix no puc copsar íntegrament allò que sóc.

Recordem aquí dos paral·lels d’aquest pensament, o potser còpies? Un és de Pascal: L’home supera infinitament l’home. L’altre és de Jaspers: L’home és, per principi, més que allò que ell pot saber de si mateix.  

Aquest fons del qual no en tenim plenament el domini forma part de nosaltres i hi fem referència a partir de diversos noms o paraules que, en el context de la dimensió espiritual de la qual estem parlant, poden arribar a ser quasi sinònims... Són aquests: ànima, esperit, memòria, consciència, pensament, paraula... La manera de parlar dels grans mestres ho confirma. Vegem com en parla Agustí: la memòria conté impressions de la meva ànima... l’esperit és també la memòria mateixa... 277

I Bergson ens diu: Qui diu esperit diu, abans de tot, consciència... i consciència significa en primer lloc memòria... i no hi ha consciència sense una certa atenció a la vida... la consciència és, en principi, coexistent amb la vida.

La pandèmia que avui dia afecta la humanitat és la superficialitat, diu Panikkar. Veiem o pensem en les coses de l’esperit com des de fora. A més estirar parlem d’alguns actes espirituals, com de l’oració, la contemplació, la meditació... i sovint els pensem com una especialitat pròpia de l’estament religiós. Però, la saviesa no és cap especialitat. Panikkar.

Hem d’humanitzar la dimensió espiritual. Forma part essencial del nostre ésser humà. La vida de les persones més senzilles que es prenen seriosament el seu deure de ser humans és plena d’espiritualitat o d’actes espirituals: L’atenció amorosa als fills, a la casa, els mil actes de tendresa, de perdó, d’afecte, d’ajuda als més necessitats, l’afany de conèixer més bé el fons de les coses, les intencions, els desigs... són actes propis de la dimensió espiritual.     

Quan diem ànima creiem que en tenim, però no sabem ben bé de què estem parlant... sabem usar el telèfon, però no ens coneixem a nosaltres mateixos... Ens cal humanitzar la religió.