1 - AQUÍ TENIU L’HOME.   Jo 19,5

Aquestes paraules: aquí teniu l’home, són les que va dir Pilat al presentar Jesús al poble que demanava la seva mort. Aquest “home” encara viu: ha ressuscitat, ens diu el Nou Testament.

Ara bé, els primers deixebles d’aquest Home li van posar el nom de Crist i als seus seguidors el nom de cristians. Amb el temps, aquells seguidors van formar la Institució religiosa que ha donat lloc al cristianisme.

Crist és la paraula grega que vol dir: ungit, enviat.

És molt important i decisiu a l’hora d’acomplir la veritat en l’amor  Ef 4,15, : (Aquesta és la finalitat de la vida humana), de posar cada cosa al seu lloc en el diferents nivells de coneixement i de consciència.

Amb altres paraules volem dir que és decisiu -a l’hora de trobar el bon camí que ens porta a viure en plenitud la vida- el fet de saber distingir el contingut essencial de la fe -comú a tota la humanitat- de les seves diverses formes d’expressió, pròpies de cada cultura.   

Nosaltres, els cristians, tenim un referent que ens parla de la plenitud de la vida i ens mostra el camí que hem de seguir per obtenir-la. Aquest referent és Jesús de Natzaret: el fill de l’Home, com ell mateix es deia i que es va fer conèixer com l’enviat del Pare per dur a terme la seva voluntat, tal com ell mateix ens va dir: El meu aliment és fer la voluntat del qui m’ha enviat i dur a terme la seva obra. Jo 4,34.

Jesús és l’Home enviat, que compleix amb el seu deure.

Si, segons els entesos, la llibertat és allò que defineix l’home, la llibertat responsable és pròpia de l’home creient. Així K. Jaspers defineix l’home d’aquesta manera: ser home és llibertat i referència a Déu.

Aquesta és la gran diferència entre creients i no creients: El cristià entén que té una llibertat, no per fer el que ell vol, sinó per complir i portar a terme la voluntat del Pare del cel. El cristià entén que és un home enviat; entén que la seva llibertat és una llibertat responsable, que vol respondre i ser fidel a la Veritat i a l’Amor, d’acord amb el judici diví.

Això és ser cristià. Tota altra cosa és comentari.

Quan diem “comentari”, usant un terme d’un gran Mestre i Rabí, volem significar tot el món de doctrines, ritus, costums, lleis eclesiàstiques, etc. que són com el món religiós en el qual vivim a favor o en contra i que forma o deforma les nostres consciències, i que volen ser la “forma” del “contingut essencial de la fe”.

Tinguem clara una cosa: “L’Etern present” no està lligat a cap forma, ni a cap lloc.