1 – CONSCIÈNCIA

La consciència és com el nucli de la nostra personalitat. La consciència és la veu que ens ve de l’Infinit. Hem d’estar sempre atents a aquesta Veu.

Hi ha diferents noms d’aquest nucli íntim: Qui diu esperit diu consciència.  I consciència també significa memòria.  Bergson. Agustí.

La consciència és la Paraula que ens parla des d’un principi: Al principi existia el qui és la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. En ell hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes... El qui és la Paraula s’ha fet home... Jo 1.

Estem parlant de la dimensió espiritual de l’ésser humà que som nosaltres. I des d’aquesta dimensió hem de viure l’eternitat en el temps. Panikkar té una paraula que expressa aquesta experiència. Diu: La tempiternitat és l’experiència de l’eternitat en cada moment temporal de la nostra existència.

Jesús vivia aquesta experiència d’eternitat i ho va expressar als fariseus quan els va dir: Us ho ben asseguro: abans que Abraham vingués al món, jo sóc. Jo 8,58.

Nosaltres estem destinats a participar de la mateixa Vida espiritual. Escoltem Jesús que ens diu: Qui m’estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell. Jo 14,23. I, per la seva banda Pau ens diu: Déu no és lluny de ningú de nosaltres, ja que “en ell vivim, ens movem i som”... som del llinatge de Déu.  Ac 17,27-29.

Angelus Silesius ens diu en les seves màximes espirituals: La Font està en nosaltres. No hem de clamar Déu, ja que la font és en tu: si no li obstrueixes el canó, brollarà per sempre.

La fe és obertura al Misteri que nosaltres anomenem Déu. La fe és un acte lliure de la voluntat. Aquest acte demana una decisió. És una possibilitat que només depèn de nosaltres dur-la a terme.

Estem destinats a viure la mateixa vida de Déu. No una altra vida. Ja que hem esdevingut participants de la naturalesa divina.  2P 1,4.

Déu és l’ésser en el lliurament total al qual hi ha el mode veritable de l’existència.  Si estem segurs de la nostra llibertat, de seguida es dóna un segon pas vers la nostra autocomprensió: l’home és l’ésser referit a Déu. Jaspers.

Som paraula. Hem d’esdevenir paraula de Déu. Marià Corbí ho expressa d’aquesta manera: L’home no és cos, és ull. No només la ment compren i veu, també el cos i tots els aspectes de l’ésser són veure i comprendre... Però, la font d’aquesta llum és la consciència.

Jesús no va fer gaire diferència entre Ell i nosaltres. Quan el fariseus el volien apedregar per la seva manera de parlar... li van dir: el volem apedregar perquè tu, que ets un home, et fas Déu. Jesús els replicà: ¿En la vostra Llei no hi ha escrit: Jo declaro que sou déus? Jo 10,33-34.