2 – CONSCIÈNCIA

Hi ha un sector de la societat que parla de secularitat com de quelcom negatiu. És diu: s’han abandonat les pràctiques religioses... la gent ja no va a missa...  i als nostres joves se’ls ensenya a ser bons i humans però, no practiquen la religió...

Però, què entenem per religió? En aquest context social en el qual avui vivim, mirem de tenir una mirada ampla i pregona que vagi més enllà de les primeres impressions superficials... I sense menystenir les celebracions religioses, posem atenció a allò que Panikkar anomena Secularitat sagrada.  

Per altra banda no ens pensem que allò que ens toca viure avui dia és quelcom nou. Escoltem que ens diu el llibre de l’Eclesiastès: No hi ha res de nou sota el sol. Quan d’una cosa diuen: Mira, això és nou! Segur que ja existia abans. Ecle. 1,9-10.

Escoltem, doncs, que ens diu Isaïes uns vuit segles abans de Crist.  Diu el Senyor: ¿Us penseu que jo tinc per dejuni que un home faci súpliques tot el dia, abaixi el cap com un jonc, es vesteixi de sac negre i s’ajegui a la cendra? ¿D’això en dieu un dejuni, un dia agradable al Senyor? El dejuni que aprecio és aquest: allibera els qui han estat empresonats injustament, deslliga les corretges del jou, deixa lliures els oprimits... comparteix el pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, vesteix el qui va despullat. No els defugis, que són germans teus. Llavors brillarà com l’alba la teva llum, i les teves ferides es clouran en un moment... Is 58,5-8

I encara un altre text del mateix Isaïes: Escolteu la paraula del Senyor, prohoms de Gomorra... Per què m’oferiu tants sacrificis? Estic embafat d’holocaustos de xais... ja en tinc prou de sang de vedells... quan veniu a presentar-vos davant meu amb els vostres animals... Qui us ha demanat tot això? No porteu més ofrenes inútils, el fum dels sacrificis, el detesto. No suporto... els aplecs sagrats, ni el repòs del dissabte... Quan alceu les mans per pregar, em tapo els ulls per no veure-us... Traieu de davant meu les vostres accions dolentes, deixeu de fer el mal... busqueu la justícia, detureu l’opressor, defenseu l’orfe, pledegeu a favor de la viuda...  Is 1,10-17. 

¿No podríem dir que les paraules del profeta són una expressió de “secularitat sagrada”?

Joan evangelista considera el Món com la casa de Déu. J0. 1, 10-11. Panikkar considera el món com una de les dimensions constitutives de la realitat, de tota la realitat. En aquest sentit la religió com a fet relligador amb el diví, és també essencialment mundanal i en aquest sentit no presenta ni exigeix una “fugida” ni tampoc un “menyspreu” del món, encara que el món no sigui l’únic ingredient del que és real.

I segueix dient Panikkar: La secularitat representa la convicció de que el “segle”, és a dir: el “món” pertany a l’esfera última de la realitat. El “segle”: el món, no és un estadi subordinat i/o transitori de l’ésser, insignificant enfront d’un univers etern, diví i transcendent, però tampoc és l’única realitat. També Teilhard de Chardin té molt a dir en aquest sentit.