3 – CONSCIÈNCIA

Hi ha en l’Evangeli de Mateu una petita metàfora que, per la seva senzillesa, ens pot quedar desapercebut el gran ensenyament religiós que inclou i que, avui dia, ens pot ajudar a clarificar i discernir les nostres idees sobre el fet religiós. És aquesta: No posem vi nou en bots vells... El vi nou s’ha de posar en bots nous, i així es conserven bots i vi. Mt 9,17.

Jesús va dir aquesta metàfora com a resposta a la crítica dels fariseus: els agents religiosos del seu temps, que li retreien que no feia les coses com s’havien fet sempre.   

Jesús, en canvi, s’adapta al seu temps i sobretot mira les coses de la religió des d’una perspectiva més espiritual i humana. 

Els bots són les normes, ritus, dogmes, el folklore religiós... I en els moments actuals de la nostra història veiem la necessitat de renovar i posar al dia els ritus, les doctrines, les normes, de la nostra Institució religiosa. Ara be, suposem que els fidels aconsegueixin actualitzar i posar el dia les estructures eclesiàstiques... ¿Què en trauríem si el vi continua essent ranci? Si volem que es dugui a terme una bona renovació de la religió, cal que donem més importància al vi, a la “dimensió espiritual” de la nostra entitat humana.  

Estem tocant el que és el fons del pensament actual. Aquest pensament que dóna suport i contingut a les reflexions que es fan pels grans pensadors: teòlegs, filòsofs i en diversos mitjans de comunicació, sobre la renovació del fet religiós, al voltant de les seves formes d’expressió. Alguns pensadors també ens parlen d’allò que és essencial.

En general, però, ens preocupem més del “com” i hem oblidat el “què” de la religió. Es tracta de posar en relleu uns actes, sense oblidar l’actitud que dóna sentit als actes. L’essència de la “religió” està en “l’actitud”. Una actitud pròpia del creient i que es manifesta en tot el que fa i diu, no només en uns actes anomenats religiosos. La religió és una actitud humana i divina al mateix temps.

Només vivint a fons l’actitud religiosa podrem expressar-la correctament amb els actes. En tots els actes. De fet, però, seguint el camí més fàcil, hem conceptualitzat la dimensió espiritual de les nostres vides i hem pres per essencial allò que només és una forma cultural d’expressar la religió, pròpia d’un país. I cada cosa té el seu lloc. Hem de respectar l’ordre amb el qual Déu ha fet tot el que ha fet. 

El creient sap que els humans hem d’arribar a ser divins per assolir la plenitud de la vida.

L’esperit és llibertat: On hi ha l’Esperit del Senyor, hi ha la llibertat.  2Cor 3,17. La llibertat se serveix dels conceptes i de la cultura, però no s’hi pot sotmetre d’una manera absoluta. I el mal és que hem absolutitzat els mitjans.  

Segons el criteri de les grans religions el silenci és el lloc propi de l’esperit. El silenci és la matriu de tota paraula autèntica. Cf Sant Ireneu. En el silenci concorren el temps i l’eternitat. Panikkar