4 – MAR ENDINS

Intentem parlar no com acadèmics, sinó des del sentit comú, escoltant la veu dels pensadors que parlant d’acord amb el capteniment de la “Filosofia perenne”.

Insistim en el terme : filosofia i no tant teologia quan parlem de vida espiritual, per deslligar els termes: religió i espiritualitat d’unes formes específiques, enteses d’una manera exclusiva o absoluta i percebre, tant la religió com l’espiritualitat, com una actitud o disposició humana pròpia de tota persona creient. Volem dir que, una persona creient que viu tot el dia, en el fons de la seva consciència, en “la presència de Déu”, és una persona religiosa.

En aquest sentit Panikkar va dir: L’autèntica teologia jo l’anomenaria més aviat filosofia.

Quan es lliga la religió i la vida espiritual només a unes formes, diu també el mateix autor: Les malèfiques seqüeles salten a la vista: “la fuga mundi”, la “religió” com a empresa sobrenatural, la relegació del que és temporal a l’esfera del que és menyspreable, i la constant temptació de la teocràcia, atès que fora d’ella les religions institucionalitzades perden la seva rellevància, és a dir, el seu poder.

El dilema o Déu o món és un fals dilema perquè es mou en una abstracció que ha perdut contacte amb la realitat... La Realitat en la seva totalitat... consta d’una dimensió divina, una altra d’humana i una altra de  còsmica. 

Aquesta visió de les coses no depèn tant d’uns estudis especialitzats, sinó de l’experiència personal, cristal·litzada després en una certa formulació. Conèixer significa no solament estudiar i apreciar, sinó viure i compenetrar-se amb la realitat.

Això és el que fa la “filosofia perenne”. La filosofia és una actitud primària... la filosofia no es pot manipular, ni amb la voluntat ni amb la raó. La filosofia és saviesa, la saviesa de l’amor, la saviesa que és continguda en l’amor.

Una persona moralment dolenta pot ser un bon matemàtic, però no un filòsof, almenys en sentit existencial. O, tal com podria dir un mestre “zen”: només quan ets tu mateix –el teu tu pur- reconeixeràs les coses tal com són.

Allò que compren racionalment l’home que filosofa, és molt més que coneixement imposat per l’enteniment. És el que ell, des del seu origen, comprèn com a vertader, portant-ho al present amb tots els òrgans del seu ésser.

En el filosofar, l’home penetra a través de la seva naturalitat, en virtut del seu propi ésser. Panikkar.

Per la seva banda Jaspers també diu: Els pensaments filosòfics es troben realitzats en potència en tot home, i moltes vegades de la manera més pura en els nens. Aquestes paraules de Jaspers fan pensar en el que va dir Jesús: Deixeu que els infants vinguin a mi... el Regne de Déu és dels qui són com ells... qui no aculli el Regne de Déu com l’acull un infant, no hi entrarà pas.  Mc 10,13-15. L’actitud de Jesús vers els nens, no és pur sentimentalisme.