5 – MAR ENDINS

La virtut és l’essència de la vida. És allò que ens fa humans.

Si haguéssim de resumir en una sola paraula allò que hem de ser i fer com a humans, aquesta paraula és bondat: Sigues bo, tota altra cosa és comentari. Plató va definir la bondat com a manifestació de la divinitat. Com allò que dóna sentit a la vida. Aquesta seria la veritable religió.

Però, la vertadera bondat ha d’anar acompanyada d’altres virtuts, com la prudència, la fortalesa, el discerniment, el coneixement i domini de si mateix, si no es vol convertir la bondat en paternalisme, que és el contrari de la bondat. 

La bondat necessita de la veritat. Per això aquella dita de Pau al efesis: Feu la veritat en l’amor. Ef 4,15. Aquesta dita representa el resum de la vida del creient. D’una altra manera ho repeteix, el mateix Pau, en la mateixa carta, quan diu: Viviu com a fills de la llum. Perquè els fruits de la llum són bondat, justícia i veritat. Ef 5,8-9.

La Veritat de la qual Jesús va venir a donar testimoni amb la seva vida i amb les seves paraules és la bondat, l’amor.

La paraula genèrica que inclou la bondat i la veritat... és la virtut. D’ella ens en parla Romano Guardini. Avui l’escoltarem recordant algunes de les seves paraules sobre les virtuts en general:

En cada ocasió, les motivacions, les forces, l’actuar i l’ésser de l’home queden reunits per un valor moral determinant... La virtut abasta tota l’existència en la seva unitat com una referència vers Déu i que ve de Déu.

De la bondat eterna de Déu davalla la il·luminació moral a l’esperit dels éssers humans sensibles, i dóna a les diverses individualitats una especial disposició per al bé.

El dinamisme de la vida que hem rebut de Déu i que es manifesta en nosaltres a través de la nostra manera de ser i d’actuar és el que anomenem virtut. I la llibertat responsable és la que fa possible la virtut en l’ésser humà.

El bé és riquesa viva que ens ve de Déu; en el seu origen infinitament plena , i a la vegada, totalment senzilla, però diversificant-se i desplegant-se en l’existència humana.

Tota virtut és una apertura de la simplicitat, infinitament rica, vers una possibilitat humana.   La persona sap que la seva pròpia dignitat es manté o cau d’acord amb la seva fidelitat a la veritat. La mentida destrueix la comunitat.

La consciència ens recorda que la veritat obliga, que té supremacia. La veritat dóna fermesa i solidesa. Mitjançant la veritat l’esperit de l’home es confirma una i altra vegada en la seva justícia essencial, i la persona cobra consciència de la seva dignitat i llibertat.

L’expressió més horrible de la violència és que se li destrossi a l’home la seva consciència de veritat... qui ho fa desposseeix l’home de la seva condició d’home. L’autèntic “si mateix” vist en la seva més fonda interioritat de l’existència és fruit del desig de veritat.