3 – MAR ENDINS

En un escrit anterior vam parlar de dos sentits de la paraula: “existència”, segons l’esquema filosòfic de K. Jaspers. Vam parlar de que els humans venim a l’existència  perquè ens hi han portat. En aquest sentit no ens diferenciem dels altres éssers vivents.

Però hi ha l’altra maner de veure l’existència, la que ens fa pròpiament humans i diferents de les altres criatures. En aquest sentit diem que tenim l’existència com a possibilitat. Al néixer encara no som, sinó que som esdevenir. Kierkegaard. És a dir: no som encara, sinó que estem destinat a ser.

Aquesta possibilitat de “ser”, està lligada a la “llibertat”. Depèn de cada u de nosaltres. Però, què és: llibertat”? Llibertat no és fer allò que hom vol. Això no és llibertat, diuen els grans pensadors i mestres espirituals.

La veritable llibertat va associada a uns valors, sense els quals la llibertat es converteix en esclavitud d’un mateix. Aquesta valors són: acceptació, responsabilitat, transcendència. I aquests valors donen lloc a la decisió. La decisió és la que defineix l’home de fe, entenent la fe en sentit ample.     

Guardini que té un llibre sobre “L’acceptació de si mateix” diu: sóc per a mi allò que simplement se m’ha donat. Allò que per a mi és obvi que sigui; allò que és condició per a tota altra cosa; allò amb el que ho relaciono tot i des del qual m’aproximo a tot”. I Jaspers diu: no ens hem creat nosaltres mateixos.  

Escoltem, fent síntesi, algunes paraules de Jaspers sobre l’Home:

L’home té accés a si mateix d’una doble manera: com a objecte de recerca i com a existència d’una llibertat inaccessible a tota recerca.

En un cas parlem de l’home com a objecte, en l’altre cas, d’allò no objectiu –com a subjecte- que és l’home i que ell interioritza quan esdevé veritablement conscient de si mateix.

Allò que és l’home no ho podem exhaurir en un saber sobre ell, sinó només experimentar en l’origen del nostre pensar i obrar.

L’home és, per principi, més que allò que ell pot saber de si mateix.

Aquest pensament de Jaspers em fa recordar unes paraules de Pau quan diu d’ell mateix: Ni tan sols jo no em judico. La meva consciència no m’acusa de res, però això no vol pas dir que jo sigui irreprensible. El qui m’ha de judicar és el Senyor. 1C 4, 3-4.

Segueix dient Jaspers: Si estem segurs de la nostre llibertat, de seguida es dóna un segon pas vers la nostra autocomprensió: l’home és l’ésser referit a Déu: ser home és llibertat i referència a Déu.

Pensem que aquestes paraules filosòfiques de Jaspers poden ser un comentari de la nostra cultura religiosa. Recordem que Jesús sempre s’anomenava a sí mateix: El fill de l’home. Conèixer l’home és conèixer Jesús.