10- CONEIXEMENT

Els arbres no ens deixen veure el bosc. Aquest refrany de la saviesa popular ens invita a fer algunes derivacions, amb matisos, ja que en el llenguatge simbòlic no hem de cercar una exactitud matemàtica... 

D’una manera semblant, doncs, també podríem dir: Les creences no ens deixen viure de fe o les doctrines i les normes ens impedeixen veure l’Evangeli o els ritus no ens deixen veure la religió o els conceptes no ens deixen veure la paraula o els dogmes no ens deixen veure la veritat, etc.  

Hem dit altres vegades que la vertadera virtut té un caràcter paradoxal... i en aquest sentit diem que si bé els arbres no ens deixen veure el bosc també és veritat que sense arbres no hi ha bosc, i que sense les institucions amb els seus ritus i doctrines molts de nosaltres no coneixeríem l’Evangeli, ni practicaríem la religió, etc. Ara bé, cada cosa en el seu lloc...  

Assumir-ho tot: fe i doctrina, demostra saviesa, però canviar l’ordre dels valors en la importància que els donem resulta fatal i nociu... Si tenim en compte això no hem de menystenir res.  Sant Pau diu: qui creu de cor, rep la justícia; qui confessa amb els llavis, obté la salvació. Rom 10,10.

I Panikkar diu que l’espiritual que perd la capacitat sensorial està perdut...

L’Evangeli és més que els evangelis, és més que la lletra escrita, perquè com diu Pau la lletra mata, és l’esperit el qui dóna vida... es veuen els arbres, no es veu el bosc. Quelcom semblant passa amb el món. Així diu Jaspers: El món en conjunt no és un objecte... allò que coneixem està en el món, no és mai el món. L’esperit no és veu, però és allò que dóna sentit i vida a allò que es veu.

Les coses que fem sense l’Esperit en majúscula, ens deixen contents i enganyats... Sovint els nostres coneixements no tenen la ressonància del que és essencial, ens deixen en fals i es queden com a simples conceptes que no influeixen ni en la vida de cada dia, ni en el nostre univers mental... En canvi, són infinites les derivacions intel·lectuals i espirituals que formen el context mental propi d’una persona adulta espiritualment parlant.   

Si tirem una pedra en un llac tranquil es formen uns cercles d’aigua que es van estenent per tot el llac i cobreixen tota l’aigua. Pot ser que els nostres coneixements siguin com pedres de tan poca densitat espiritual que no mouen res. S’enfonsen i es perden en el fons de l’inconscient. En aquest cas, tenim més coneixements, però no ens fan canviar. Actuem com sempre, vivim com sempre...

És urgent veure el bosc. És urgent tenir plena consciència de la dimensió espiritual dels nostres coneixements. Hem de saber veure arbres i bosc.