16 – LA DIMENSIÓ ESPIRITUAL

Deixem aparcat el coneixement sensorial, per posar l’atenció en el coneixement racional i el coneixement espiritual i la diferència que hi ha entre els dos coneixements.

Hem dit que el dinamisme o l’element que causa el coneixement racional són actes: l’estudi, la reflexió, la meditació...

I que el dinamisme que genera i dóna lloc al coneixement espiritual són actituds: l’autenticitat, la sinceritat, la puresa de cor: feliços els nets de cor perquè ells veuran...

 

També hem de tenir present que una cosa és la temàtica que hom analitza i l’altra és el nivell de consciència des del qual hom analitza les coses.

Un objecte d’estudi pot ser, per exemple, la religió, l’oració, els afers espirituals... un estudi que, sovint, es fa des d’un nivell intel·lectual, doctrinal, ritual, cultural... Només els místics de la talla d’un Joan de la Creu o del Mestre Eckhart és pot dir que ho fan des d’un nivell espiritual, al mateix temps que intel·lectual... Els espirituals de debò els situem com els qui viuen al cim de la muntanya, dins de l’ermita al cel suspesa.

El llenguatge del qui és espiritual pot ser espiritual (simbòlic) encara que parli de “les coses de la terra”... És “el sentit” que dóna a les paraules allò que fa que siguin espirituals o no... i aquest “sentit” és fruit de l’experiència, més que de l’estudi. Diu Emerson: La capacitat d’un home per vincular el seu pensament amb el símbol apropiat, i expressar-lo, depèn de la senzillesa del seu caràcter, és a dir, del seu amor a la veritat i del seu desig de comunicar-la sens minvament.

És en aquest sentit que diu el mateix autor: En realitat, a pocs adults els és donat veure la naturalesa. La major part de les persones no veu el sol. O, almenys, la seva visió no passa de ser completament superficial. El sol il·lumina tan sols l’ull de l’home, però brilla en la mirada i el cor del nen.  (Emerson, 1803-1882, és un filòsof americà –Boston-, fundador del moviment filosòfic anomenat: transcendentalisme). 

Recordem que fem servir la muntanya com a símbol. En aquest sentit parabòlic diem que pot passar, i passa sovint, que llegim i interpretem escrits espirituals, com els Evangelis, des de mitja muntanya: des del lloc de la intel·lectualitat, del món doctrinal i ritual, el món dels conceptes... és a dir des d’un nivell de consciència que no és el mateix que tenia l’autor dels escrits espirituals... Els Evangelis estan escrits al cim de la muntanya, és a dir: des d’un nivell alt de consciència.  

Si no ens posem en el mateix nivell de consciència que tenia l’autor quan els va escriure... no podrem copsar tot el seu significat espiritual...

La diferència no és solament que aquell que està “al cim” contempla un horitzó més ampli; “veu més coses” que aquell que està a mitja muntanya... sinó que, el qui viu al cim i no solament hi és de passada, es fa una sola cosa amb la natura que l’envolta: els arbres, els insectes, els perfums... viu empàticament amb la Realitat: Viu i coneix la Veritat des del seu contingut essencial, la coneix per experiència, no solament per l’estudi.