5 – REFLEXIONS

L’energia espiritual. Aquest és el títol d’un dels llibres de Henri Bergson. Però aquí el proposem com la definició de l’ésser humà. Som energia espiritual. Recordem que en aquests escrits posem l’atenció a la que se’n diu “dimensió espiritual” de l’ésser humà i dèiem que la naturalesa d’aquesta dimensió és “la virtut”.

La virtut és l’actitud, la manera com l’ésser humà s’enfronta amb la realitat. No parlem, doncs, de les coses que fa, sinó de la manera com les fa. Les virtuts són una manifestació de la vida humana, del seu valor com a persona. D’aquestes virtuts se’n destaquen com a fonamentals: l’amor, la veritat, la justícia, la unitat, la bellesa... i tots els seus derivats.

Però, si cerquem quina cosa és allò que mou totes aquestes virtuts, diríem que és l’energia espiritual: la decisió. L’home esdevé ell mateix, quan ell es decideix... K. Jaspers

Hi ha també un llibre de Paul Tillich el títol del qual el podríem posar com a quasi sinònim de “l’energia espiritual”. És El coratge de ser o d’existir.

Hi ha un binomi recurrent entre els que anomenem filòsofs. És aquest: subjecte-objecte, entès com a punt de referència fonamental. Sense descriure ara el significat d’aquest binomi i la seva relació mútua, només volem dir que aquí estem parlant del “subjecte”.   

Parlem. doncs, de la naturalesa d’aquesta energia espiritual, és a dir: d’allò que dóna sentit i realitat eterna a tot el que fem. Hem de superar la rutina de fer les coses per inèrcia, i perquè sempre s’ha fet així... en canvi, hem de cercar sempre allò que és essencial i com l’objectiu primari de la nostra decisió, allò que dóna valor i sentit etern a totes les coses que fem.   

El coneixement. Però, no hi ha energia espiritual sense coneixement. Entenem aquí el coneixement en sentit bíblic, és a dir, en la seva dimensió espiritual. L’energia espiritual forjadora de la plenitud humana no pot ser inconscient. Es tracta del coneixement de Déu fruit d’un alt nivell de consciència. 

Aquest coneixement fa possible “la responsabilitat”, i fa possible “el pes humà” del que som en realitat davant Déu. Repetim la necessitat de diferenciar el coneixement intel·lectual que dóna lloc als “conceptes” i que és fruit de l’estudi i que es manifesta en la reflexió, del coneixement espiritual que dóna lloc a les “paraules” i que és fruit de la puresa de cor i que es manifesta en la intuïció.

Quan raonem sobre el món religiós, sense tenir present aquesta diferència en el nostre comportament, no entendrem res o entendrem al revés tot el que fem o celebrem. Una visió imparcial de la història ens diu que volent perfeccionar, en el curs del temps, les formes amb les quals expressem la religió:  doctrines, ritus, eucaristia... de fet, poc a poc, ens hem desviat del sentit original i essencial de les paraules i accions dels primers seguidors de Jesús. Amb les nostres actuacions i creences hem esbiaixat i fins i tot tergiversat el sentit original del Nou Testament i el seu significat i contingut essencial.