7 – REFLEXIONS

Un altre dels valor fonamentals que, fins i tot, dóna sentit i fa possible tots els altres valors, és l’acceptació.  

En el sentit que li donem aquí es pot considerar com a sinònim de responsabilitat, entesa aquesta com el fet de respondre a la Voluntat de Déu.

R. Guardini ens parla de l’acceptació de si mateix com d’aquella actitud que fa possible ésser allò que hem d’ésser d’acord amb el destí designat per Déu per a cada u. Recordem les paraules de Jesús, segons la Vulgata: ¿Qui de vosaltres, per més que es preocupi, pot allargar d’una colzada la seva estatura? Mt 6,27. Recordem que les paraules de l’Evangeli van dirigides principalment a la dimensió espiritual, no a la corporal, de les persones.  

La mateixa llibertat a través de la qual fem possible dur a terme les nostres possibilitats, rebudes i emmagatzemades en l’inconscient, depèn d’aquesta acceptació.  

Ja que quan parlem de llibertat estem parlant d’una llibertat responsable, és a dir, d’aquella llibertat de la qual K. Jaspers diu: ser home és llibertat i referència a Déu. Per la seva banda Guardini diu: Senzillament, sóc allò que  m’ha estat donat (o que he rebut).    

Per tant, he de tenir clar que seré lliure de veritat, no si faig el que vull, sinó si m’accepto a mi mateix tal com m’he rebut amb totes les seves possibilitats humanes, és a dir: espirituals.  

I aquest referència a Déu o a la transcendència és intuïda no solament pels moralistes –més enllà de l’exclusivitat d’una ètica o moral de situació-  sinó també per grans pensadors... Recordem que, per poder entendre el pensament d’aquests autors, ens hem d’ubicar en la dimensió espiritual des de la qual prenem consciència de la diferència i distinció entre el contingut essencial i les seves formes d’expressió propis de la veritat.

Posem alguns exemples d’aquestes intuïcions sobre el principi essencial que tot ésser humà ha d’acceptar si vol arribar a la plenitud de la seva vida:

La Veritat cerquem-la junts... de A. Machado

L’inconscient col·lectiu de G. Jung

La consciència en general de K. Jaspers

L’ànima universal d’Emerson

L’U de Plotí

I acabem amb unes paraules de Guardini: L’acceptació de la realitat és allò que fonamenta la sinceritat de l’existència. La suprema llibertat i el deure més exigent s’identifiquen per a aquell que accepta la Voluntat de Déu com a norma de la seva existència.