1 – HUMANS

Siguem humans per a arribar ésser divins. Aquest és el missatge cristià. Els sants Pares ho veien així: Déu s’ha fet home perquè l’home es faci Déu. Agustí...

Intentem. Doncs, “conèixer” una mica més l’ésser humà.

Aquest “coneixement” espiritual que s’ha anomenat “tercer ull”, implica dues coses: tornar al sentit original de les paraules i ser un bon filòsof, entenent la filosofia com l’actitud primària pròpia de l’ésser humà a més de la puresa de cor.

Ser filòsof és una actitud primària. Forma part essencial de la naturalesa que hem rebut els humans, es pot donat en tothom i d’una manera més pura en els nens. Jaspers.

Panikkar parla de la filosofia com a estil de vida. I diu: La filosofia és per a mi tant la saviesa de l’amor com l’amor de la saviesa... s’és un filòsof igual com s’és un amant. Es tracta d’alguna cosa que ens ve a trobar...

Per la seva banda M. Corbí ens diu: L’home no és cos, és ull. I aquest autor cita l’indi D. Joan que diu: som éssers lluminosos. Som éssers que percebem. Som una consciència, no som objectes...  

La descripció detallada que ens fan els grans mestres ens ajuda a anar més endins i a no quedar-nos en una informació merament superficial que no te capacitat de fer-nos canviar verament de mentalitat. 

Escoltem el que ens diu Jaspers sobre l’ésser humà: Què és l’home? És investigat en tant que cos per la fisiologia, en tant que ànima per la psicologia, en tant que ésser social per la sociologia.

Sabem de l’home en tant que naturalesa, que coneixem com la naturalesa d’altres éssers vivents, i com a història, que coneixem per mitjà de depuracions crítiques de la tradició, per mitjà de la comprensió del sentit manifestat pels homes en el fer i en el pensar, i per mitjà de l’explicació dels esdeveniments per motius, situacions i realitats naturals.

En aquest sentit diuen els autors: els animals no tenen història, són naturalesa. L’ésser humà a més de naturalesa és i té història.

Continua dient Jaspers: La nostra investigació de l’home ha portat tota mena de sabers, però no el saber de l’home com a totalitat.

Aquest coneixement “espiritual” de l’ésser humà, no s’obté a base de multiplicar informacions, sinó a base d’experiència; a base de fidelitat i responsabilitat amb l’ésser que hem rebut. Aquest coneixement és el que Panikkar anomena “tercer ull”. És l’ull que ens permet copsar el sentit de les paraules dels Evangelis.