dijous, 19 de febrer del 2026

 

1 – MAR ENDINS

La màxima coneguda: ”Coneix-te tu mateix”  a semblança d’altres que toquen el fons de l’ésser humà, esdevenen punts de referència que ens ajuden a conèixer-nos en profunditat. Moltes d’aquestes màximes ens són conegudes, però sovint es poden quedar amb una lectura superficial sense arribar a dir-nos tot allò que ens volen dir.

Intentarem ara, anar una mica a fons en aquesta màxima: “coneix-te tu mateix”, i ens servirem de l’esquema fonamental que dóna sentit a tota la filosofia de K. Jaspers. (No pretenem fer un comentari de la seva filosofia, sinó tan sols, manllevar les seves paraules per intentar conèixer una mica més a fons la naturalesa de l’ésser humà). 

Les seves paraules i el seu esquema em serviran d’inspiració per a dir alguna cosa sobre els elements fonamentals que formen l’estructura de l’ésser humà.

L’ésser humà: home i dona, es pot considerar com a objecte d’estudi (per a la medicina i la psicologia, per exemple) o com a subjecte d’experiència personal.

Ara bé, el subjecte: home, no pot prescindir de l’objecte: món, si vol comprendre la realitat de la vida que, en el fons, és també vida divina. Aquí recordem la dita de R. Panikkar: Mentre jo no contempli cada tros de pura terra com el meu cos, no menyspreo només la terra, sinó que menyspreo també el meu cos.     

Jaspers proposa el seu esquema general que ell anomena l’englobant. Anomena l’englobant (das Umgreifende) l’ésser, perquè aquest concepte, comprèn diversos elements que formen part de l’essència de l’ésser humà. Són aquests: existència (dasein), consciència en general, esperit, món; existència (existenz), transcendència.  Veiem dues vegades el concepte: existència, però cada una amb un sentit diferent i amb grafia diferent en alemany.  

Així, doncs, som “existència” (dasein) en el sentit que també ho exposa R, Guardini quan diu: sóc el que simplement se m’ha donat. I també Heidegger: som llançats al món sense haver-ho escollit.

L’altre concepte és: consciència en general. La meva opinió personal és que aquest terme de Jaspers és sinònim de l’inconscient col·lectiu de G. Jung. D’acord amb aquesta meva estimació i concretant-la amb un valor concret: la veritat, per exemple, recordaria les paraules de Jesús a Pilat. He vingut al món per donar testimoni de la veritat. Jo 18,37. No diu Jesús: la meva veritat, sinó la veritat. Recordem també les paraules del poeta Machado que diu: ¿La teva veritat? no. La Veritat, i vine amb mi a cercar-la. La teva, guarda-te-la.

Amb altres paraules: no és que cadascú tingui la seva veritat, sinó que cadascú ha de viure la Veritat d’acord amb els carismes que ha rebut. Quelcom semblant podríem dir dels altres anomenats transcendentals: l’amor, la bondat, la justícia, la bellesa.

Aquí podríem recordar una altra màxima important: La unitat en la diversitat és l’ordre. Cf. Agustí i Francesc de Sales.   (Seguirem)