25 – LA DIMENSIÓ ESPIRITUAL

Repetim: la lectura correcta de textos espirituals no depèn del nostre coeficient mental, ni dels nostres estudis, sinó de la nostra puresa de cor, del nostre nivell de consciència. És una llum que no neix dels llibres, sinó de la pròpia naturalesa.

Escoltem el que ens diu el profeta Jeremies: Posaré la meva llei en el seu interior, l’escriuré en el seu cor. Llavors jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble. No caldrà que s’instrueixin l’un a l’altre dient: “Coneixeu qui és el Senyor”, perquè des del més petit al més gran, tots em coneixeran. En llenguatge bíblic el “cor” és sinònim de consciència, d’experiència vital, de sinceritat existencial.

I Pau diu als seus deixebles: Sou una carta de Crist... escrita no pas amb tinta, sinó amb l’Esperit de Déu vivent, no pas en taules de pedra, sinó en les taules de carn dels cors.  2Co 3,3.

Aquest coneixement, que la Bíblia anomena “coneixement de Déu” és el que ens fa capaços d’interpretar els textos espirituals. Vegem alguns textos bíblics. El text de Lluc que s’anomena “els deixebles d’Emmaús” ens pot orientar en aquest sentit.

Dos deixebles es trobem amb Jesús ressuscitat però ells no el reconeixen: els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo. Van caminar una estona i durant el camí Jesús els recordava alguns textos bíblics... arriba el moment que Jesús es vol acomiadar, però ells el van fer quedar a casa. I un cop a taula, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. Llavors se’ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant. I es van dir l’un a l’altre: -¿No és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?  Lc 24,13-32. És clar que quan l’Evangeli diu que: desaparegué del seu davant, no ho hem d’entendre com si fos per art de màgia...

Sembla que alguna cosa vol posar de relleu l’evangelista. Amb els ulls de la fe –la fe que ens connecta amb l’eternitat, no veiem la presència de Crist ressuscitat per la seva aparença física, sinó en el gest de compartir el pa i l’amistat.  

A partir de l’experiència dels deixebles de Jesús, també nosaltres podem fer-la nostra. Quan llegim algun text espiritual també podem sentir una escalfor en els nostres cors... però allò que ens provoca la veritable empatia amb la Veritat és el gest, és l’amor, el fet de compartir la vida. Això és eucaristia.

El fet de compartir, no solament és la mostra d’un gest, d’una actitud, sinó que és la mateixa vida espiritual la que es manifesta; és l’ésser humà vist en la seva essència, en la seva eternitat.  

És en aquest gest de compartir que hem de reconèixer la presència de l’Etern i la presència de l’Home en cada u de nosaltres i dels nostres semblants... No en el físic, sinó en la virtut, la seva dimensió espiritual, l’amor...

Així ho diu també el cant que cantem: On hi ha veritable amor, allí hi ha Déu.