24 – LA DIMENSIÓ ESPIRITUAL

D’acord amb l’escrit anterior intentem llegir i interpretar els textos espirituals en sentit simbòlic, no en sentit literal.  

Quan diem textos espirituals en general, no fem distinció entre llibres bíblics i no bíblics.  I en aquest moment recordem la reflexió de Panikkar: Cap llibre pot ser el fonament últim de cap fe perquè és precisament la fe el que es necessita per a concedir valor de testimoni al llibre.

El benedictí Willigis Jäger ens recorda unes paraules del Mestre Eckhart que diu: ¿De què em serviria tenir un germà ric essent jo un home pobre? ¿De què em serviria si no pogués dir també jo: “Soc fill, filla de Déu igual que Jesús”?  Eckhart segueix dient: “Si vols conèixer Déu, no només has de ser igual al Fill, sinó que has de ser el Fill mateix”.

Segueix dient Eckhart: Déu no podria fer que jo fos fill de Déu si no tingués ja l’ésser del Fill de Déu. Estimats, diu l’Evangelista Joan, ara ja som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat allò que serem.  Sabem que quan es manifestarà serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és.” 1Jo 3,2. Ara ja en tenim consciència, però no el coneixement ple.  

I el gran místic i pensador Angelus Silesius ens diu: Déu viu en una llum... aquell que ara no es converteix en aquesta llum, no la veurà en l’eternitat. Amb altres paraules: No es tracta de tenir llum, sinó de ser llum.

Però, vegem alguns textos del mateix Evangeli que ens mostra que això de no copsar el sentit simbòlic del llenguatge espiritual és cosa de tots els temps, no només del nostre. I també és de sempre la tendència a interpretar aquests mateixos textos espirituals en sentit literal.

Un exemple el trobem en l’Evangeli de Joan que recorda unes paraules del mateix Jesús. Diu Jesús: Si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres... la meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda... molts dels deixebles van dir: aquest llenguatge és molt dur. ¿Qui és capaç d’acceptar-lo? I es van fer enrere i jo no anaven més amb Jesús... Jesús digué: això us escandalitza? És l’Esperit qui dóna vida; la carn no serveix de res.  (Text bastant abreujat). Jo 6,53-66.

¿Estem segurs que les nostres doctrines religioses i els nostres sagraments els interpretem tal com Jesús vol?

Fa la impressió que la interpretació que en general fem del llenguatge teològic, sigui oficial o no, és més conceptual que espiritual. Ja en el meu temps d’estudiant, parlant de teologia, es recalcava la distinció entre sant Tomàs i el tomisme. Tomàs va ser un filòsof-teòleg espiritual. En canvi, el llenguatge d’alguns teòlegs és més intel·lectual que espiritual.

Ser o tenir? Aquesta és l’alternativa que Eric Fromm, inspirat en el Mestre Eckhart, va voler posar de relleu. Jesús, parlant als seus deixebles, diu ben car que la llum ens ha de venir del ser: Vosaltres sou la llum del món... que brilli la vostra llum davant de la gent, perquè vegin les vostres bones obres.  Mt 5,14-16. Es tracta d’una llum que és fruit no tant de l’estudi (de la informació) com de la fidelitat a l’ésser humà que hem rebut. Aquesta fidelitat és la que ens dóna el coneixement de Déu.