divendres, 29 d’abril de 2016

28 – LA PRESÈNCIA DE L’ETERN

Continua el tema amb més detalls.

Mi alma se ha empleado
y todo mi caudal en su servicio:
ya no guardo ganado
ni ya tengo otro oficio,
que ya sólo en amar es mi ejercicio.

Quan diu el poeta que estimar és el meu únic exercici no vol pas dir que només es dediqui a l’oració contemplativa i deixi totes les altres ocupacions... Vol dir que tot allò que fa ho fa per amor i en amor, i tot el que faig és amb amor, i tot el que pateixo és amb sabor d’amor. Amb paraules modernes diríem que l’ultima motivació de tots els seus actes és Déu.
I que, per tant, ja no guardo ramats ni tinc cap altre ofici. És a dir, aquí ja no queda res d’interessos emmascarats, ni de segones intencions, ni de cap altra motivació que no sigui guiada per la major glòria de Déu.

Avui per comentar una mica més tot això ens ajudarem de Romano Guardini i de Bernhard Häring.

Amb R. G. comentarem els versets ja no guardo ramats ni tinc cap altre ofici. Aquest autor explicant la virtut de l’ascesi parla que s’han de saber ordenar les tendències (motivacions) per poder gaudir de la unió amb Déu. Per sentir-se a casa davant Déu, de tal manera que hom tracti amb ell a gust i amb sensació de presència plena, és necessari també “l’exercici” – de la mateixa manera que en tot assumpte seriós- . S’ha de fer de manera voluntària i amb autosuperació, una i altra vegada, i llavors, com a gràcia, es rep el regal de la sagrada proximitat.
Diu R.G. que és l’esperit el qui sublima les tendències: L’esperit situa els impulsos vitals en una peculiar llibertat. Es fan més forts, més fondos, aconsegueixen més grans possibilitats d’exigència i resposta.
L’esperit dóna a la tendència un nou sentit. Se situa dins de la tendència i produeix en ell, fondària, caràcter, bellesa. El posa en relació amb el món dels valors, com també amb allò que el sustenta: la persona; elevant-lo i col·locant-lo així en el domini de la llibertat. Ascetisme significa que l’home es decideix a existir com a home.

Amb B. Häring volem comentar, des d’un punt de vista dinàmic i amb sentit horitzontal el verset: estimar és el meu únic exercici. Aquest autor en la seva última obra: Llibertat i Fidelitat, fa referència a Jo 4,23 on Jesús diu que els autèntics adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat, i diu Häring: Crist en revelar-se com a perfecte adorador en esperit i en veritat ens invita a consagrar-nos plenament a l’honor del Pare i al servei del nostres germans i germanes ... Crist és la font, el símbol real i la norma directiva d’adoració en llibertat, de la donació lliure de nosaltres mateixos.
Adorar en esperit i en veritat significa integrar culte i testimoni de fe, esperança i amor vivents. Els creients en adoració amorosa, aprenen a ser lliures per estimar tots els seus germans i germanes.


L’esperit d’adoració és, no solament nota essencial de la fe, de l’esperança i de l’amor, sinó que també configura, dirigeix i dóna força a tota la vida moral. Com va dir sant Tomàs, “la virtut de la religió governa totes les altres virtuts”. “Tota obra virtuosa pertany a la religió o, amb altres paraules, a l’adoració de Déu. El virtuós autèntic adora Déu en tots els moments de la seva vida. La resposta de fe en adoració mai no estarà òrfena de la dimensió horitzontal de cohumanitat. En cas contrari no hi hauria resposta autèntica.