24 – LA PRESÈNCIA DE L’ETERN

El tema destacat d’aquesta cançó es la virtut. El Místic carmelità canta les riqueses de dons i virtuts amb què es veu dotada i guarnida l’esposa en el tàlem de l’Espòs.

Nuestro lecho florido,

De cuevas de leones enlazado,

En púrpura tendido,

De paz edificado,

De mil escudos de oro coronado.

No és fàcil aquest tema de la virtut. Només els mestres o els grans pensadors en parlen sense lligar-se a un formalisme acadèmic. Parlar de la virtut és parlar de l’essència de la vida. Generalment preferim usar un llenguatge dialèctic en el marc de les formulacions doctrinals tradicionals. Llenguatge que representa, sovint, un “andarse por las ramas”, un donar voltes i més voltes sobre allò que és de més a més. Sí que se’n parla de la virtut, però d’esquitllada. El tema normal de les nostres reunions se centra en saber com han de ser les bastides que sostenen els nostres edificis.

Tanmateix, les virtuts són el tema central de la vida. Sense virtut no hi ha vida. Són el dinamisme que mou, sosté i dirigeix la tendència vital de l’ésser humà. (García).

Sempre hi ha, però, qui es preocupa de pouar en el món axiològic. Aquest va ser el món de Saint - Exupéry. El món dels valors humans està en el substrat de totes les seves obres. Aquest món formava part d’ell mateix. En el Vol de nit, per exemple, es tracta de dominar la nit amb totes les seves foscors i amenaces, per acomplir el servei meravellós de facilitar el més ràpid possible la comunicació entre els homes.

Romano Guardini defineix així les virtuts: Expressions vitals de l’home; manifestacions del dinamisme de la vida humana. L’autèntica virtut representa una mirada a través de tota l’existència de l’home. Virtut també és una manera de relacionar-se amb el món.

A la Virtut se li ha donat molts noms d’acord amb el context vital en el qual es realitza. D’aquesta manera tenim una llista innombrable de virtuts. Aquestes són, doncs, un matís, una manera d’expressar la Virtut. Posem aquí alguns dels noms que se l’hi han atorgat: Mansuetud, humilitat, paciència, honestedat, sinceritat, obediència, tenacitat, constància, perseverança, afabilitat, amabilitat, tendresa, vigilància, domini de si mateix, rectitud, noblesa, confiança, fe, prudència, justícia, temprança, compassió, pau, puresa, simplicitat, clarividència, longanimitat, fidelitat, benvolença, dolcesa, magnanimitat, magnificència, religió, devoció, gratitud, liberalitat, honestedat, sobrietat, clemència, modèstia, decisió, generositat, altruisme, filantropia, autenticitat, harmonia, coherència, coratge, audàcia, cordialitat, cortesia, comprensió, creativitat, disciplina, ordre, delicadesa, disponibilitat, diàleg, diligència, equanimitat, estabilitat, eficàcia, equilibri, flexibilitat, fermesa, dinamisme, hospitalitat, humanitat, honor, il·lusió, justícia, laboriositat, misericòrdia, naturalitat, respecte, responsabilitat, saviesa, solidaritat, serenitat, sensibilitat, silenci, solitud, tolerància, valentia, atenció, concentració, estudi, pietat, veracitat, entrega, servei, vigilància, discerniment, temor de Déu.

Totes les virtuts es poden mirar des de diferents punt de referència, des d’un nucli que cohesioni i doni sentit a tots els actes de la vida. En aquest sentit, tots els autors estan d’acord que l’amor és la virtut que dóna sentit i veracitat a totes les altres virtuts. Però també podem contemplar les virtuts des d’altres punts de vista, com pot ser el coratge de ser, l’acceptació de si mateix, la llibertat interior, la bellesa, el bé..

Parlem ara d’alguns d’aquests punts cardinals, i comencem per la fortalesa, que és la que també posa de relleu sant Joan de la Creu en aquesta cançó quan diu: de cuevas de leones enlazado. Ho farem amb paraules de santa Teresa. La gran mística d’Àvila sovint recorda a les seves monges el coratge i decisió que han de tenir en la seva vida de pregària i ho fa amb el seu llenguatge característic. Els aconsella que, en aquest camí de l’oració, no anden como pollo trabado, i també que a paso de gallina, nunca llegaràn a la libertat de espíritu. I és molt coneguda la seva exhortació per a defensar-les (a les seves monges) d’aquells que les acovardien dient que això de l’oració és cosa perillosa. Aquestes són les seves paraules: Digo que importa mucho y el todo una grande y muy determinada determinación de no parar hasta llegar a ella, venga lo que viniere, suceda lo que sucediere, trabájese lo que se trabajare, mormure quien murmurare, siquiera llegue allá, siquiera se muera en el camino u no tenga corazón para trabajos que hay en él, siquiera se hunda el mundo…

Si contemplem ara la Virtut des de l’actitud de l’acceptació de si mateix, és Romano Guardini qui ens ensenya. Escoltem-lo: Tenim un deure molt gran, segurament podríem dir que és el que està a la base de tots els deures concrets: He de voler ser el que sóc

Aquest deure només el puc complir des de la fe. Aquí fe significa comprendre la meva finitud des de la instància suprema, des de la voluntat de Déu. Pietat significa rebre’s des de la voluntat de Déu. Aquest és el principi i fi de tota saviesa. La fidelitat a la realitat.

Només l’acceptació de si mateix ens porta vers l’autèntic futur per a cadascú, el propi futur. Créixer com a home no vol dir voler sortir de si mateix. Hem de saber exercir la crítica envers nosaltres mateixos, però amb lleialtat amb allò que Déu ha posat en nosaltres.

Per últim, Max Scheler és el que ens parla de l’amor com del principi vital. Ell en diu - seguint la tradició - “ordo amoris”, l’ordre de l’amor. Escoltem algunes de les seves paraules: Si investiguem l’essència interior dels individus o de les col·lectivitats, els reconeixerem i comprendrem més a fons si reconeixem les seves preferències de valors: el seu “ethos”. Ara bé, el nucli fonamental d’aquest “ethos” és l’amor... Qui posseeix “l’ordo amoris” d’una persona, posseeix la persona... Per a nosaltres l’amor ha estat sempre un devenir, un créixer, un brollar dinàmics de les coses en la direcció de la imatge primigènia que es troba en Déu. Aquest autor també cita Bossuet en el mateix sentit que el vam citar en un full anterior, però ell ho fa d’un manera més explícita. Diu Bossuet: Si feu fora l’amor, ja no hi haurà més passions, però si poseu amor, fareu que sorgeixin totes les passions. Recordem que, en aquest context, la paraula passió no és sinònim de vici, sinó de força psíquica.