8 – LA PRESÈNCIA DE L’ETERN

Estrofa vuitena: Mas ¿cómo perseveras,

¡oh vida!, no viviendo donde vives

y haciendo por que mueras

las flechas que recibes

de lo que del Amado en ti concibes?

... no viviendo donde vives... Llegint aquest verset, qui no recorda l’expressió paulina: visc, però ja no sóc jo qui visc, és el Crist qui viu en mi? Gal 2,20.

_________________

Dèiem en el full anterior que sant Joan de la Creu exposarà amb mil matisos - fins arribar al final - els trets i expressions pròpies de la vida espiritual. I ho farà amb un estil propi de les “ànimes contemplatives que viuen en el claustre”. Tanmateix, els qui no vivim en el claustre, no ens volem perdre el contingut essencial de les seves ensenyances. Per això ens esforçarem en projectar a la nostra vida apostòlica les seves intuïcions que giren al voltant de la unió amb Déu descrites d’una manera íntima i personalista.

En aquest context, Gandhi ens pot servir d’exemple de creient que cerca Déu enmig dels quefers peremptoris i absorbents de la vida social i política tal com ell els va viure. Per a Gandhi la lluita per la pau i la justícia social es remetia, en última instància, a la recerca de Déu. I insisteix que la seva vida no ha estat altra cosa que un esforç diari per veure Déu cara a cara. John Dear

Per la seva part, diu el mateix Gandhi: La meva vida és un tot indivisible, i totes les meves activitats s’entrecreuen i tenen el seu origen en el meu insaciable amor a la humanitat. El fi últim de la humanitat és la visió de Déu, i totes les nostres activitats – polítiques, socials i religioses – han d’estar guiades pel fi últim de la visió de Déu.

Ara bé, aquest anar cercant per aquests indrets més profunds ( o més alts) de la vida humana, no ho farem d’una forma genèrica, sinó donant-li un caire propi del carisma educatiu dedicat a difondre no tant la veritat d’unes doctrines, com la veritat de la vida. Així aprofitarem els mil matisos amb els quals el sant místic va explanant i desgranant l’experiència de la unió personal amb Déu, per posar de relleu aquest gran misteri de la llum, oblidat o menystingut massa sovint pels qui ens deixem portar per un nivell de mediocritat intel·lectual i espiritual.

Aquesta manera d’entendre i de fer la veritat, el trobem molt reflectit en el mateix Gandhi. Algunes de les seves paraules així ho demostren: La meva experiència uniforme m’ha portat a la convicció que no hi ha més Déu que la Veritat. Amb els qui diuen “Déu es Amor”, jo dic que Déu és Amor. Però en el fons del fons del meu ésser afirmo que, encara que Déu sigui Amor, per damunt de tot Déu és Veritat. Jo havia arribat a la conclusió que la frase que ofereix la descripció més plena de Déu que els éssers humans poden aconseguir és: Déu és Veritat”. Però fa dos anys vaig donar un pas més i vaig dir: la Veritat és Déu. Sóc un humil cercador de la Veritat. Estic impacient per aconseguir la meva plenitud personal. La paraula Satya.(Veritat) es deriva de Sat, que significa “ser”. En realitat, res no és ni existeix, excepte la Veritat. Veritat és la correcta designació de Déu. (Cf. 1Jo 1,5.) La veritat és allò primer que s’ha de buscar, i la Bellesa i la Bondat se’ns donaran de més a més.

Sembla que Gandhi tenia molt clar que els falsos conceptes que la gent té de les coses són els que provoquen no tan sols la violència, sinó també la mediocritat. I en parlar de mediocritat pensem ara en l’Apocalipsi que té aquesta xacra com el més gran dels perills, l’íntim verí (Bonhoeffer): Tant de bo que fossis fred o calent! Però, ja que ets tebi, i no fred o calent, estic a punt de vomitar-te. Ap 3,15-16. Destruir i dissipar aquesta xacra demana totes les subtils reflexions de sant Joan de la Creu, i més. Ja és hora que tornin els mestres de l’esperit que amb el seu coneixement de la veritat agafin el relleu del discerniment espiritual que han deixat massa fàcilment només per als gran especialistes de la psicoanàlisi! Demanem que hi hagi mestres del pensament i de l’esperit que despertin la nostra consciència com ho feia Sòcrates quan deia poc abans de morir: Com és, germà, no et preocupes per aconseguir la comprensió de la veritat i perfeccionar la teva ànima? De fet el camí dels místics és el camí vers la llum.